//Carles Puigdemont: “No ens rendirem ni demanarem perdó per haver fet un referèndum”

Carles Puigdemont: “No ens rendirem ni demanarem perdó per haver fet un referèndum”

per | 2019-04-26 11:20:1526/04/2019 11:20 | 0 comentaris

El Vallenc entrevista en exclusiva Carles Puigdemont dos dies abans de les eleccions espanyoles. Repassem tots els temes d’actualitat, amb les preguntes encarades als comicis de diumenge, però també toquem altres temes d’actualitat com el judici als presos o la seva situació personal a Bèlgica. Assegura que votar Junts per Catalunya és el millor camí cap a la independència.

 

S’afronten unes eleccions espanyoles amb una alta intensitat política i amb presos polítics i exiliats, com és el seu cas, que viu en primera persona. La situació d’incertesa però també de desgast per part d’una ciutadania que veu com no es troba solució al “conflicte”, fa que sigui una incògnita el que pugui acabar passant el pròxim 28 d’abril?

És normal i comprensible que una part de la ciutadania catalana visqui el moment polític amb un cert cansament o desgast. L’existència de presos polítics i exiliats és una situació gravíssima en un clima de repressió inacceptable. Si hi sumem el fet que la situació política de bloqueig s’allarga més del que seria desitjable, és lògic que una part de la gent pugui haver arribat a un cert punt de cansament. Nosaltres mateixos tenim a vegades aquesta sensació. Dit això, també és cert que la gent sempre hi acaba essent i mai no falla. Ho veiem a cada elecció i ho vivim a cada manifestació. Per tant, estic segur que el dia 28 l’independentisme continuarà essent la força central i hegemònica a Catalunya. No en tinc cap dubte perquè els catalans, quan hi ha urnes, hi anem.

 

Des de Valls i l’Alt Camp no ens cansem de sentir-lo —l’últim cop en l’acte de Junts per Valls al convent del Carme— fer esment de la manera de fer que va demostrar la ciutadania amb el seu Valls Style en el registre que va patir la nostra redacció per part de la Guàrdia Civil. Aquest ha de ser l’esperit que s’ha de demanar a la ciutadania catalana en els temps que corren?

Efectivament. El Valls Style és una manera molt catalana d’expressar-nos i protestar davant dels abusos del poder, sobretot quan són arbitraris i sense cap justificació. Cantar i manifestar-se, sempre cívicament i amb fermesa, és una manera de fer que el món ha pogut veure repetides vegades i puc assegurar que ho ha mirat admirat. Som un poble resistent i resilient, que ens fem grans davant les adversitats. I ho fem d’una manera insòlita: somrient, cantant i de bon humor, malgrat les terribles circumstàncies que vivim.

 

Com s’està seguint des de Bèlgica el judici als presos polítics catalans? S’ha de creure que la justícia actuarà de forma independent?

Segueixo cada dia, en la mesura que els meus viatges i contactes internacionals ho permeten, el judici al qual els nostres companys estan essent sotmesos a Madrid. Voldria poder dir, i ho dic amb la mà al cor, que el judici és just i la sentència també ho serà. Però per desgràcia veiem algunes actituds per part de la Sala que fan témer que algunes de les garanties bàsiques, com el dret de defensa, no estiguin essent respectades. Sabrem si el judici és just al final, perquè si és un judici just la sentència serà absolutòria.

 

S’han fet diferents debats entre els candidats principals a les eleccions espanyoles, els quals tots parlen del conflicte català, però no hi ha cap partit independentista per poder explicar-se a tot l’Estat. Creu que és coherent i/o lògic?

Ja fa molt temps que l’Estat espanyol va decidir deixar de creure, si és que mai ho havia fet, en un Estat plural des del punt de vista nacional, cultural o lingüístic. Ara els grans partits espanyols, emparats per un sistema de grans mitjans de comunicació que no respecten la diversitat política ni les minories, han copat tot l’espai i volen convertir els partits catalans, bascos o gallecs en partits marginals, invisibles. Creuen que si l’independentisme català no es veu ni s’escolta, el problema desapareixerà. Per sort, a Catalunya tenim un sòlid sistema català de comunicació que permet que els catalans tinguem accés a mitjans de qualitat i en català, la qual cosa ens permet esquivar aquesta censura, per activa o per passiva, a la qual els partits catalans estan sotmesos.

 

Si Junts per Catalunya és clau per formar govern a l’Estat espanyol, quina és la línia vermella i quins serien els mínims per investir un nou president espanyol?

Junts per Catalunya no investirà un president del PSOE pel sol fet d’impedir un govern del PP. Creiem, com diu en Jordi Turull, que els mals menors són uns marcs mentals superats. I menys encara quan parlem de partits com el PP i el PSOE, atès que tots dos són les dues cares de la moneda del 155. Per tant, si Pedro Sánchez necessités els vots de JxCat per ser investit entrarem en una negociació política seriosa i responsable, en la qual exigirem garanties que el nou govern afrontarà un diàleg bilateral en el qual el dret d’autodeterminació ha de formar part de la solució. El respecte a la voluntat democràtica dels catalans i catalanes ha de ser la pedra angular sobre la qual bastir un acord que desbloquegi la situació d’estancament actual.

 

Es penedeix d’haver promogut un xec en blanc que es va donar a Sánchez per fer fora Rajoy de la Moncloa?

No li vam donar un xec en blanc perquè hi havia un compromís tàcit que el PSOE faria les coses d’una altra manera. De fet, si havia de comportar-se com el PP, quin sentit tenia haver fet una moció de censura? El president Sánchez deia que si fos president afrontaria políticament la qüestió catalana, i per tant no hi havia motius de pes per dubtar-ho. Ara, però, ja hem vist que el seu objectiu era arribar a Moncloa per governar, almenys en relació amb Catalunya, com el PP. El president Sánchez ha estat una gran decepció per a molta gent a Catalunya i va desaprofitar una bona ocasió. És per això que ara exigirem garanties concretes i explícites si els vots de JxCat són necessaris per investir-lo president.

 

Creu que hi ha hagut diferències amb el canvi de govern de Mariano Rajoy en la curta legislatura de Pedro Sánchez pel que fa a Catalunya?

Com li he dit en la resposta anterior, la veritat és que no. És possible que hi hagi persones de bona fe que poden pensar que hi ha hagut un petit canvi i que el to és millor. Puc entendre aquest sentiment, però si observem els fets concrets, pel que fa al nucli de la situació política catalana, veurem que no ha canviat res de res: els presos segueixen presos, els exiliats seguim exiliats i les centenars de persones perseguides i assetjades a Catalunya pel sistema judicial segueixen perseguides. El ministre Borrell ha seguit el camí marcat pel ministre Dastis i el ministre Grande-Marlaska ha seguit el camí traçat pel ministre Zoido. Per tant, el govern del PSOE es comporta de la mateixa manera que el govern del PP en allò que afecta Catalunya.

 

Amb el no-pacte unitari de Junts per Catalunya i ERC, no creu que a la ciutadania que va defensar les urnes l’1 d’octubre i creu en la independència se l’està obligant a escollir entre una de les dues formacions?

Com sap tothom, Junts per Catalunya i jo particularment hem defensat fins el darrer moment concórrer conjuntament a les eleccions amb ERC, atesa la situació d’excepcionalitat en la qual ens trobem. Crèiem i creiem que és honestament el millor per al nostre país, però no ha estat possible i per tant els votants independentistes estan, efectivament, obligats a escollir entre una de les opcions independentistes.

 

Quins han estat els motius finals perquè aquest pacte no s’hagi pogut produir, sobretot per al Senat?

No vull entrar en picabaralles entre partits independentistes, perquè allò que ens uneix és molt més que allò que ens separa. Amb els companys i amics d’ERC ens uneix projecte, horitzó, repressió, presó i exili, i per tant ni vull ni seria lògic ni just que els independentistes entréssim en discussions estèrils entre nosaltres. ERC no va voler concórrer juntament amb nosaltres i ho hem de respectar, malgrat que estic convençut que junts guanyaríem folgadament les eleccions, enviaríem un missatge inequívoc al món i ens garantiríem la victòria al Senat a les quatre demarcacions.

 

Creu que Vox està rebent massa importància als mitjans de comunicació? Quin creu que podria ser-ne el motiu?

Alguns mitjans de comunicació estan jugant de manera molt poc responsable amb Vox. No només és un partit sense representació, sinó que és un partit d’extrema dreta que practica i difon la política de l’odi. És un perill per a la democràcia i un perill per a Catalunya. Per això em costa molt d’entendre aquesta actitud d’alguns mitjans que miren Vox com una novetat interessant, gairebé com una excentricitat o una curiositat que mereix ser observada, i no veuen o no volen veure el perill que representa. Ja hem vist, a diversos països d’Europa, que legitimar i banalitzar l’extrema dreta només serveix per fer-la créixer fins al punt que acaba representant una amenaça amb opcions reals d’arribar al poder.

 

Creu que TV3 i Catalunya Ràdio estan en perill real si guanya el tripartit de dretes? I l’autogovern?

Absolutament. No ho dic jo; ho diuen ells mateixos, que si guanyen volen intervenir i fins i tot tancar els mitjans públics catalans. I sap per què? Perquè no només són els més seguits a Catalunya sinó que són també els més plurals, segons tots els estudis i informes publicats. Per tant, hem de deduir que allò que els molesta és la veritat i que els catalans la puguin saber. Amb relació a l’autogovern em temo que el seu objectiu final també és dissoldre’l definitivament. Van fer una primera prova amb el 155 i si tenen prou força com per sentir-se impunes liquidaran l’autogovern de Catalunya o el reduiran a una administració folklòrica i provinciana. Que ningú no en tingui cap dubte.

Deixa un comentari