//Anna Piguillem Estrany: “La inversió en educació es troba per sota dels nivells europeus”

Anna Piguillem Estrany: “La inversió en educació es troba per sota dels nivells europeus”

per | 2018-12-18 09:29:3218/12/2018 09:29 | 1 comentari

Qui és Anna Piguillem, i quin càrrec ocupeu?

Soc l’Anna Piguillem i Estrany, mestra d’escola durant deu anys, primer a la Roca del Vallès i després a Barcelona. Després de Magisteri vaig cursar Ciències de l’Educació (pedagogia) a la UB. El 1978 el Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana (CEPEPC) em va escollir per representar les mestres, i al Carles Martínez Echalar, que provenia del món del cooperativisme, per representar les famílies. Valgui aquí un record a la seva memòria, ja que ens va deixar fa cinc anys. Va ser un company insubstituïble que recordarem tots els qui l’estimàrem, i ells ens va estimar molt, també. La Carme Suaz va ser la tercera persona amb qui vàrem formar l’equip de treball. Des del 1985 al 1989 vaig treballar al Departament d’Educació de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, i del 1989 fins al 2012 a l’Associació de Mestres de Rosa Sensat, on em vaig jubilar el 2012.

 

Què és el CEPEPC? Quan va néixer? Quantes escoles la van formar?

El CEPEPC va ser una organització formada per una vuitantena d’escoles, la majoria cooperatives de pares o de mestres, que van convertir-se en escoles públiques dependents de la Generalitat de Catalunya. Aquestes escoles foren creades durant el règim franquista, a partir dels darrers anys de la dècada dels seixanta, a l’entorn de la institució Rosa Sensat. Foren pioneres en la recuperació de l’ús del català a l’escola i de la tradició pedagògica catalana d’escola activa, d’abans de la guerra del 1936. Estigueren presents, per tant, a l’origen dels Moviments de Renovació Pedagògica que s’estengueren posteriorment per tot l’Estat espanyol i inspiraren la reforma del sistema educatiu dels anys noranta. L’any 1978 es constituïren en col·lectiu i el 1979 demanaren a la Generalitat provisional d’ésser integrades a la xarxa d’escoles públiques com a contribució a la construcció d’una nova escola pública catalana. El procés d’integració s’inicià en virtut d’una llei del Parlament del 1983, i conclogué el 1988.

 

Com valoreu que l’Escola Enxaneta l’hagi convidat a l’acte del dijous 22 de novembre?

L’Escola Enxaneta de Valls fou una de les primeres escoles del CEPEPC que es van integrar a la xarxa pública. Enguany a l’escola Enxaneta estan celebrant el cinquantè aniversari de la seva fundació amb un reguitzell d’actes.

 

Quins van ser els aspectes més negatius del traspàs a l’escola pública?

Els problemes més rellevants foren amb els representants del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Van ser especialment difícils els primers anys de reunions i entrevistes amb la Generalitat perquè no comprenien els motius pels quals volíem integrar-nos. El CEPEPC, malgrat les moltes dificultats que vàrem trobar en el camí per a la integració, les vàrem anar superant totes.

Els aspectes més dolorosos de la llei que el govern de la Generalitat va portar al Parlament per a la integració de les escoles foren l’eliminació del grup-classe de 3 anys, l’eliminació de les mestres d’educació física, d’educació musical i d’educació plàstica. També la llei va eliminar el lloc de la persona que en la majoria d’escoles tenien com a secretària econòmica, o pedagògica, i per a les tasques de bidell i el munt de responsabilitats que tenien les escoles del CEPEPC, a part del treball corresponent de cada curs.

Abans i durant el debat de la llei, la senyora Marta Mata i la senyora Teresa Eulàlia Calzada, diputades al Parlament de Catalunya, realitzaren una tasca lloable a favor de l’anomenada llei del CEPEPC. Gràcies a elles la llei no va ser més probablement més dura per a les escoles que foren traspassades.

Els ajuntaments tenen la responsabilitat d’habilitar una persona a cada escola pública per a tasques de bidell, i fou reconvertida en molts casos la persona que ja exercia les feines més semblants.

En tot el procés el Departament d’Ensenyament de la Generalitat va mostrar que no tenia voluntat d’integrar les escoles. No creia en el seu propi sistema educatiu, o no es veia capaç de convertir el que havia heretat de l’Estat en una xarxa educativa, en un servei públic de caràcter nacional català, arrelada al medi social, pluralista i gestionada democràticament. En un manifest dèiem “Reivindiquem el dret a continuar les nostres experiències com a aportació a la construcció d’una nova escola pública”.

 

Totes les escoles del CEPEPC van integrar-se a l’escola pública?

La immensa majoria de les escoles del CEPEPC van integrar-se a la xarxa pública malgrat els entrebancs de la llei. En una escola la majoria de famílies no va acceptar les dures condicions del traspàs, i en una altra fou l’ajuntament qui no en va acceptar el pas a escola pública. En total foren una vuitantena, les escoles del Col·lectiu que s’hi integraren.

 

Les escoles del CEPEPC han mantingut el nivell o han continuat millorant dins l’escola pública?

Estic convençuda que les escoles del CEPEPC contribuïren i contribueixen a la millora de l’escola pública. Encara que sigui participant en activitats educatives organitzades pels ajuntaments de cada poble al costat de la resta d’escoles públiques. I també moltes mestres de les escoles del CEPEPC participaren i participen en la formació continuada de mestres en el marc de les Escoles d’Estiu de Rosa Sensat. I també en la formació que es realitza durant tot el curs a Rosa Sensat. De totes formes, cal assenyalar que moltes mestres que estaven des dels inicis en aquestes escoles de coordinació escolar i després a les escoles del Col·lectiu vist des d’ara, ja s’han anat jubilant.

 

Quan va acabar el procés?

El procés d’integració de les escoles del Col·lectiu es va iniciar el 1983, i va concloure el 1988. En paraules de Marta Mata “el procés de les escoles del CEPEPC va ser una epopeia cívica. Aquestes escoles varen passar de ser una escola estructurada a un sistema escolar sense estructurar”.

 

Quina valoració en feu, de les escoles que varen passar a l’escola pública?

La valoració que en faig és positiva. Les escoles han pogut desenvolupar els mateixos principis educatius que havien portat a terme fora del sistema públic. Dins de la xarxa pública es van construir els edificis escolars imprescindibles per continuar realitzant les tasques educatives. Les escoles del Col·lectiu han estat, sovint, reconegudes degut als anys que porten treballant per millorar l’educació. Moltes mestres d’escoles d’arreu de Catalunya continuen formant part dels Moviments de Renovació Pedagògica, i també estan al cas del nivell d’altres països d’Europa. De fet, “res no és etern, i cal avançar a mesura que ho fa el coneixement humà”. “Resta la confiança en l’esser humà, la convicció que l’escola pot ajudar els infants a ser més lliures i més iguals,i també que les mestres podem contribuir a construir un món millor” —cita de Pilar Benejam.

 

Com veu la realitat educativa actual? Anem enrere?

Actualment l’educació pública a Catalunya es troba en un impàs. Precisament aquests dies els mestres han fet vaga per reclamar el nivell econòmic que van perdre amb les retallades. La inversió en educació pública a Catalunya es troba per sota dels nivells europeus. Al meu entendre l’escola pateix aquesta situació i cal que el govern es posi les piles perquè com a país no podem perdre les millores que s’havien aconseguit. Les mestres, els mestres, tots els treballadors dins la xarxa d’escola pública treballen amb molta dedicació per mantenir els nivells, però és inacceptable que treballin amb tant d’estrès i massa temps continuat. Els infants necessiten que els mestres treballin amb tranquil·litat.

Igual que a la sanitat pública, els mestres de Catalunya treballen amb menys recursos pedagògics, amb menys serveis, amb menys mestres indispensables als centres escolars per a tasques de suport i, a més, sense la formació continuada necessària i gratuïta per exercir amb els nivells de qualitat que reclamem per a tots els infants i joves de Catalunya. No podem oblidar que les criatures que avui són a l’escola demà seran els ciutadans i ciutadanes que hauran de fer avençar el país endavant. És responsabilitat de tothom.

Un comentari

  1. […] recorda Anna Piguillem en una recent entrevista publicada a El Vallenc, “les escoles del CEPEPC foren pioneres en la recuperació de l’ús del català a […]

Deixa un comentari