//“Amb la meva música parlo del paper que tenim com a persones”

“Amb la meva música parlo del paper que tenim com a persones”

per | 2018-03-16 10:01:3516/03/2018 10:01 | 0 comentaris

Què escoltaves quan eres jove?

La música que escoltava quan era jove eren sobretot Pau Riba i Jaume Sisa, pel que fa a música catalana, i The Doors i la Velvet Undergoud pel que fa a música de fora. De fet escoltava moltíssimes més coses, però davant la pregunta, aquesta música és la música que va tenir més importància, la que em va influir més en aquella época.

Què podrem trobar al nou disc?

Al disc Parnàs el que hi podem trobar doncs és el que hi posa a la portada: un viatge al jardí dels poetes. Feia molt de temps que tenia un munt de poemes musicats de diversos autors i que tenia pendent de gravar-los i posar-los junts en un disc.

Quin és el paper de la música en la situació política actual? I en concret de la música de cantautor?

La música i totes les arts tenen múltiples funcions, principalment la de recrear la realitat o de construir una realitat paral·lela i fer-la servir des de simplement per divertir-se o distreure’s fins a investigar, posar en relleu les nostres mancances, defectes. També per reflexionar, i com en tota realitat paral·lela, articular solucions o invencions per fer la nostra vida millor. Això és el que fa l’art.

Creus que la llibertat d’expressió està en risc a Catalunya?

En la situació política actual hi ha un plus que fins fa poc no teníem, perquè la llibertat d’expressió no és que estigui en risc a Catalunya o Espanya, sinó que està clarament amenaçada i no respectada en moltes ocasions, i comporta aquesta deriva autoritària de l’Estat espanyol que és absolutament intolerable perquè la llibertat d’expressió és un dels pilars de la democràcia i està molt amenaçada.

Què reivindiques amb la teva música?

Del que parlo és del paper que tenim com a persones, com a individus davant d’aquest gran nosaltres que és la societat en què tots vivim. Som animals gregaris, sense la societat ens moriríem de fred, de gana i sobretot de pena, que és el més important. Però a la vegada la relació que s’estableix entre l’individu i la societat és un tema que m’interessa molt perquè les persones com a individus separats de la família, del clan i amb una certa llibertat individual, que és el que estem vivint ara, és una cosa molt moderna que només té dos-cents anys i per a mi és el gran tema perquè és la gran cançó.

A qui va adreçat aquest disc?

Aquesta és una gran pregunta. Aquest és un disc que jo tenia pensat. I les directrius eren que tenia ganes de fer un disc agradable, fàcil d’escoltar i còmode… i això és una cosa molt important. Un disc on passin coses que et distreguin, que t’estimuli, que t’emocioni. Però per sobre de tot això volia un disc sense estridències i molt molt fàcil d’escoltar, i buscava alhora que fos molt agradable. Aquesta premissa és la que he fet servir des del primer moment: dels arranjaments fins a l’últim moment del masterització i en tot el procés de creació. Per tant va dirigit a qui va dirigit, és a dir, a la gent que li agrada en general la cançó d’autor… mundial, eh? No parlem pas de cantautors concrets, i a la gent que té una sensibilitat per la poesia i un gust per un tipus de música que busca la comoditat de l’oient i la credibilitat.

Després d’aquest disc, quins altres projectes tens?

No ho sé ben bé, què pot sortir. Sí que penso que l’any 2021 farà vint-i-cinc anys d’aquell per a mi èxit amb el Salvador Escamilla, i m’agradaria celebrar aquests vint-i-cinc anys de cançons d’alguna manera. En definitiva, seria com fer-me una festa d’aniversari a mi mateix, que és el millor tipus de festa, ja que la fas tu convidant els amics que més et ve de gust.

Què més t’agradaria destacar?

Hi ha poetes reconeguts com Miquel Martí Pol o Joan Maragall, però potser em fa més il·lusió ajudar a donar a conèixer una mica més poetes com Antoni Gol i Roca i Amadeu Vidal i Bonafont, que ja han publicat i que són premiats, però que tot i ser coneguts i respectats dins l’ambient dels poetes i del gremi potser no ho són tant pel que fa al gran públic. I penso que són dues veus que cal escoltar.

Deixa un comentari