//Una memòria que no ha de caure en l’oblit

Una memòria que no ha de caure en l’oblit

per | 2019-08-21 19:39:3921/08/2019 19:39 | 0 comentaris

La publicació del BOE de la llista que recull més de 4.000 noms d’espanyols que van ser deportats i assassinats al camp de concentració de Mauthausen ha tornat a posar damunt la taula la necessitat d’una llei de memòria històrica justa per a aquells que van ser jutjats, perseguits i sovint assassinats, injustament, per una determinada ideologia, condició o religió. Aquesta llei és la peça clau d’un puzle al qual encara li falten moltes peces perquè comenci a tenir sentit.

La cèlebre frase “El poble que oblida el seu passat està condemnat a repetir-lo”, atribuïda al filòsof hispanoamericà George Santayana, es buida de significat quan la llei de memòria històrica d’un país presenta certes llacunes. Des de l’entrada del PSOE al capdavant del govern espanyol, aparentment, s’han pres mesures contundents que, en algun cas, s’han vist acompanyades de grans polèmiques, com l’exhumació del dictador Francisco Franco, la restitució dels anomenats Papers de Salamanca, propietat de la Generalitat republicana i confiscats per la Gestapo el 1940, o l’exhumació de nombroses fosses amb els cossos de combatents republicans.

Recentment, el govern espanyol en funcions ha fet públic un llistat amb 1.094 noms de catalans, quinze dels quals eren de pobles de l’Alt Camp, que van morir a camps de concentració nazis entre el 1940 i 1945. És un pas important per a la reparació de les víctimes del nazisme, sí, però encara queda un llarg camí per recórrer. Només el fet que hagin hagut de passar 80 anys perquè aquests noms sortissin a la llum, ja és un clar indicador que encara queda molta feina per fer i certs “càrrecs públics” a substituir.

Deixa un comentari