//L’economia creix, però amb incerteses

L’economia creix, però amb incerteses

La inversió en indústria salva l’economia a la comarca de l’Alt Camp

per | 2019-01-01 10:00:1901/01/2019 10:00 | 0 comentaris

Les quatre cambres de comerç de la demarcació de Tarragona, entre les quals hi ha la de Valls, van presentar l’Informe de Conjuntura Econòmica corresponent al tercer trimestre de 2018 amb dades sobre les previsions de tancament de l’exercici.

Segons es desprèn de les seves dades, resulta que davant del creixement econòmic global moderat, l’economia de les comarques de Tarragona continua amb valors de creixement positius, però preocupen una sèrie d’indicadors contradictoris que poden afectar les possibilitats reals de creixement.

Així doncs, els indicadors que generen una certa incertesa en les expectatives positives de l’economia de Tarragona són: l’augment moderat de l’ocupació; les dificultats de finançament, que poden dificultar el dinamisme d’inversió a l’àrea, l’IPC superior al del conjunt català i estatal i la caiguda de les exportacions.

En aquest marc global de creixement econòmic moderat, tot i que l’economia de la zona registra valors de creixement positius similars als dels períodes anteriors, l’anàlisi conjuntural mostra les contradiccions d’una sèrie d’inelasticitats que en condicionen molt les possibilitats reals de creixement.

En primer lloc, cal valorar que la zona té més dificultats per crear ocupació, tot i l’augment interanual del tercer trimestre (1,86%). L’excessiu pes de l’agricultura compensa aquestes dificultats, però també indica una productivitat inferior. Cal destacar que l’augment del pes de la indústria també ha estat rellevant. Tot i això, les dificultats per generar més ocupació es fan evidents per l’augment de mig punt de la taxa d’atur (13,92%), que es troba molt per sobre de la mitjana catalana. Aquest fet es deu, en bona part, a les dificultats per reduir l’atur de llarga durada, que representa el 59,96% del total, i pel predomini de la contractació temporal, que representa el 10,33% de la catalana davant del 7,56% que representa la contractació indefinida.

La rellevància que la part central del Camp de Tarragona té en el mercat laboral de la zona és notòria, atès el pes que té en l’ocupació. En aquesta àrea es concentren la majoria de contractes nous, que, a més, acostumen a fer-se en empreses de més de 50 treballadors. Per contra, a les de menys de cinc treballadors l’ocupació augmenta en menor mesura. Així mateix, tot i que des de 2015 l’oferta empresarial ha augmentat a la zona, el nombre de societats anònimes i, darrerament el nombre de societats creades, han disminuït. També ho ha fet l’ampliació de capital de les societats existents l’any 2018, que han registrat un nivell de capitalització molt per sota de la mitjana catalana.

 

Dificultats de finançament

El sector de la construcció augmenta, principalment el de la construcció residencial o per a activitats comercials i logístiques, encara que ho fa molt menys que al conjunt de Catalunya. A més a més, el creixement es concentra principalment a les zones costaneres. El fet que s’acabin més habitatges que no pas se n’inicien ens assenyala unes previsions diferents a les del conjunt català, on succeeix el contrari. Aquest menor dinamisme en l’activitat s’observa, de manera indirecta, per les diferències en la variació del crèdit hipotecari, que a la zona és del 8,98% i al conjunt català, del 12,24%. Això implica un dinamisme inferior al mercat residencial. Pel que fa al flux de crèdit hipotecari, s’observa que també és inferior a la zona. A aquest fet, cal afegir-hi la disminució del crèdit bancari i el fre en la inversió empresarial a través de la capitalització de societats o de la creació de noves empreses. Tot plegat pot dificultar el dinamisme d’inversió a l’àrea. Això no deixa de ser una mica contradictori davant dels indicadors d’inversió en l’estructura del PIB, que assenyalen increments interanuals del 5,6% en la formació bruta de capital per a 2018 i previsions del 4,8% en l’economia catalana.

Dos dels indicadors de l’economia de la zona que darrerament requereixen una especial atenció són l’IPC (2,6%) i la variació de les exportacions (-3,7%). El primer és superior al del conjunt català (2,3%), un fet contradictori, ja que la zona té un nivell d’atur superior i rendes relativament inferiors. I encara ho és més si s’observen els grups que han augmentat més, que són la rúbrica de transports i habitatges i el grup d’aliments i begudes no alcohòliques. El segon indicador que cal destacar és la caiguda de les exportacions, un fenomen oposat als augments que s’observen per als conjunts català (3,01%) i espanyol (4,21%).

 

L’ocupació augmenta

Des de l’any 2013, l’ocupació ha augmentat en tota l’àrea amb ritmes i oscil·lacions diferents. De fet, la creació d’ocupació ha estat una característica de l’economia de la zona des de 2014. En analitzar l’evolució interanual per comarques, cal assenyalar que la variació catalana ha estat superior a la de la zona, i que a la zona la del Camp de Tarragona ha estat superior a la de les Terres de l’Ebre. En l’anàlisi específica per comarques, només s’observa un augment superior al del total català a l’Alt Camp, el Baix Penedès i la Conca de Barberà, encara que cal dir que l’augment s’ha generalitzat en totes les comarques. Per sectors d’activitat, els increments més importants han tingut lloc en la construcció i els serveis, malgrat que s’han concentrat molt en poques comarques.

L’augment de la construcció ha estat molt positiu arreu excepte a la Conca de Barberà i al Priorat, mentre que els serveis han crescut en totes les comarques amb l’excepció del Priorat. El nombre de treballadors autònoms ha disminuït en totes les comarques, excepte al Baix Penedès, el Montsià i el Tarragonès, i els descensos provincials i a l’Ebre han estat superiors als del Camp. En tot cas, proporcionalment el pes dels treballadors autònoms és molt superior a la zona que al conjunt català, per sota del qual només es troba el Tarragonès.

La major part de la nova ocupació assalariada s’ha creat en empreses grans. Les de més de 50 treballadors han representat el 66,03% del total, tot i que les d’entre 6 i 50 treballadors també han estat importants. En canvi, les més reticents a la nova contractació són les empreses de fins a cinc treballadors. En aquesta distribució, el Tarragonès pren una gran importància en la creació d’ocupació nova, ja que s’hi ha generat el 39,02% del total, seguit pel Baix Camp (20,09%), el Baix Penedès (11,42%), el Baix Ebre (10,32%) i l’Alt Camp (9,21%).

 

Creació d’empreses

A la zona, l’oferta empresarial ha augmentat de manera continuada des de l’any 2014 —quan va arribar al punt més baix—, tot i que des de 2016 ho ha fet a un ritme menor que s’ha manifestat també en les dades de 2018.

La construcció residencial i l’activitat immobiliària eren dos elements significatius de l’economia de la zona que actualment han perdut la rellevància i l’impuls que havien assolit en un moment donat. La crisi de 2008 va representar un trencament de les expectatives de la construcció residencial que encara dura i que es manifesta en la caiguda de l’ocupació del sector i del nombre d’habitatges iniciats i acabats.

Sembla que l’economia no té gaires dificultats per trobar formes de finançament, ja que està creixent entre el 2,5% i el 3% del PIB. Tot i això, els crèdits presenten una tendència a la disminució. En aquesta contradicció cal diferenciar entre el bloc de mitjanes i grans empreses, que troben fàcilment crèdit bancari a un cost molt ajustat, i el bloc de petites empreses i consumidors finals, als quals se’ls requereixen més garanties.

 

Comerç

L’any 2017 a la zona es van consolidar unes xifres molt elevades de comerç exterior, principalment per l’augment del preu del petroli, que van permetre aprofitar l’oportunitat en els sectors clau del comerç exterior de l’àrea.

Deixa un comentari