//Pepa Plana i Noël Olivé presenten “Veus que no veus” al Principal el 16 de novembre

Pepa Plana i Noël Olivé presenten “Veus que no veus” al Principal el 16 de novembre

La funció prevista pel dia 18 d'octubre es va posposar amb motiu de la convocatòria de vaga general

per | 2019-11-06 13:42:0406/11/2019 13:42 | 0 comentaris

La Cia. Pepa Plana porta l’obra Veus que no veus al Teatre Principal, serà el proper dissabte 16 de novembre a les 21 hores, després de que la funció prevista pel dia 18 d’octubre es va posposar amb motiu de la convocatòria de vaga general. Veus que no veus presenta la versió femenina de les anomenades entrades clàssiques, els números que inicien un espectacle o enllacen escenes. Per una banda, com a pallassa augusta, Pepa Plana; per altra banda, en el rol de pallassa blanca, Noël Olivé. Durant l’espectacle veurem com canvien i quin significat prenen quan es juguen des de dues pallasses en comptes de dos pallassos. La companyia de Pepa Plana sempre ha reivindicat la figura de la pallassa i ara presenta els números circenses més clàssics de la mà d’aquestes fèmines.

L’obra està dirigida per Joan Arqué qui afirma que «Veus que no veus és un espectacle de Pallasses. Vull dir que són pallasses utilitzant el llenguatge de pallasses pera explicar-nos una història. Una història que en si mateixa comporta dins seu unes quantes petites històries més, és a dir… les “situacions”… situacions que esdevenen potser els moments més importants d’aquest trajecte còmic i poètic. En el món d’aquestes pallasses, transitar per aquestes “situacions” esdevé una aventura, una peripècia vital que més que marcar l’esdevenir de la nostra història marcarà l’esdevenir de les seves vides. Res és tan senzill i aparent com sembla… ni res és tan impossible que la seva magnificència no pugui superar. Heus aquí doncs, dues heroïnes del segle XXI intentant sobreviure a les situacions clàssiques o no que la seva condició de Pallasses els depara.»

Veus que no veus també parla de dues dones que s’enfronten al seu dia a dia. Un trànsit marcat per la precarietat i la necessitat d’esdevenir en un món que sovint els hi és hostil i incomprès però en el que hi conviuen amb completa normalitat i esperança. Un món que també és seu, incomprès i desesperant, on la llum que se’n desprèn, molt sovint parteix d’elles.

Deixa un comentari